Fundació d'Apple. Així va ser la història



Pruvate U Nostru Strumentu Per Eliminà I Prublemi

A dia d'avui Apple és sens dubte una de les multinacionals més importants a nivell mundial, tant pel seu volum de mercat com pel seu valor a la borsa. Tots els gegants tecnològics tenen un començament que en certes ocasions pot no ser el més glamurós com li va passar a Apple. En aquest article t'expliquem



Steve Wozniak, el geni de la computació

Per parlar de com es va fundar Apple, sens dubte cal començar per la infantesa d?un dels seus fundadors: Steve Wozniak. El mag de Woz, com li agradava que li cridessin va néixer el 1950 amb un do per a la computació. A una edat primerenca va crear una màquina que permetia sumar i restar. Això a dia d'avui pot semblar una cosa relativament senzilla, però el 1950 encara s'estava explorant la computació i la manera de crear màquines intel·ligents. Els seus estudis es van desenvolupar a Barkeley on va estudiar computació.



Wozniak es dedicava a dissenyar diferents circuits en paper per després intentar portar-los a la pràctica. Aquest sens dubte va ser el gran desencadenant per poder portar els seus coneixements a altres ments com ara el seu veí Bill Fernández . Tant Wozniak com Bill van intentar crear entre tots dos un primer ordinador personal que va acabar sent un autèntic desastre. Aquest inconvenient va provocar que Steve Jobs i Wozniak es coneguessin el 1971 per poder començar a treballar plegats en un nou ordinador personal. Steve Jobs no era cap erudit l'electrònica sent el mateix Wozniak el que li ensenyés tot el que sabia començant de debò a treballar en el que seria l'Apple Lisa I.



Steve Jobs Wozniak

És important destacar que Steve Jobs tenia en aquell moment només 15 anys però ja mostrava unes actituds de lideratge i ambició que es van combinar juntament amb la gran idea que tenia Wozniak: crear un ordinador personal. El primer treball que van realitzar junts van ser unes caixes blaves que permetien fer trucades telefòniques de llarga distància sense cap tipus de cost. Aquest producte va ser venut per 150$ cadascuna, sent els ingressos dividits entre Wozniak i Jobs. Tot i que això pot semblar una cosa insignificant, aquest sens dubte va ser l'inici d'Apple en mostrar els projectes que podien dur a terme els dos fundadors de la companyia.

La primera inspiració per a Jobs i Wozniak

El fet de fabricar un ordinador personal i funcional és una cosa que en un primer moment va sobrepassar els dos genis. El fracàs que va suposar el primer prototip dissenyat per Wozniak no va marcar un bon precedent, però la tecnologia avançava a gran velocitat. L'assistència a les reunions de Homebrew Computer Club i el llançament de les noves microordinadors Atair 8800 i IMSAI van inspirar Wozniak a crear el seu propi ordinador. El problema que es va presentar va ser el preu alt que tenien els components per dissenyar el producte. És per això que durant diversos mesos es va limitar a fer dissenys en paper fins que es pogués permetre una CPU per portar-ho a la realitat. Va ser MOS Tecnhology la que va llançar el 1976 el processador 6502 per un preu de 20 dòlars. Tot i que el tenia en els seus dissenys enfocats al processador 6800, va poder realitzar els canvis adequats per adaptar-se al nou xip.



Steve Jobs i Wozniak

Va ser l'1 de març del 1976 quan Steve Wozniak va completar el disseny de l'ordinador. Per rebre el feedback de la resta de col·legues, va decidir arribar al Homebrew Computer Club, un grup d'aficionats a l'electrònica que es reunia al Menlo Park. Aquest equip va ser fonamental per poder realitzar importants avenços al món de la computació en estar obert a compartir idees entre tots els integrants.

L'ambició de Steve Jobs, desencadena't de l'èxit inicial

On Wozniak veia als seus plans una màquina perfecta perquè es convertís en un ordinador personal, Jobs va veure una idea de negoci increïble. Aquest va ser el moment on es van combinar les capacitats dels dos fundadors per poder crear una empresa del no-res amb un projecte que estava en un paper. De manera inicial, la bona voluntat de Wozniak va fer que pensés a ensenyar el seu projecte de manera gratuïta a totes les grans companyies de l'època. Això és una cosa que òbviament no volia Jobs, oferint la possibilitat de vendre únicament plaques base totalment nues en un inici. De manera paral·lela Steve Wozniak es va desplaçar a Hewlett Packard (HP) per poder ensenyar els seus plans. El resultat que va obtenir van ser cinc negatives, ja que no va trobar el sentit a aquest ordinador personal.

Steve Jobs

Finalment gràcies a la insistència que va posar Steve Jobs, Wozniak va acceptar fer negocis de manera conjunta per poder crear una nova empresa.

El problema del finançament inicial

Els inicis d'Apple van ser força humils ja que cap dels fundadors comptava amb diners necessaris per poder començar el seu viatge. És per això que van haver de començar a vendre tots els objectes de valor que tenien per aconseguir prou diners. Aquest va ser utilitzat per poder començar a crear les de circuit imprès que va proposar Steve Jobs al principi.

El finançament original va ser de menys de 1000 dòlars. Aquests es van aconseguir després de vendre's la furgoneta Volkswagen Tipus 2 de Jobs per uns 300 dòlars i la calculadora programable HP-65 de Wozniak per 500 dòlars. Amb aquesta inversió inicial es va aconseguir començar la producció i la venda de les primeres plaques de circuit imprès que permetria treure el finançament necessari per produir i dissenyar l'Apple I, el primer ordinador personal de la companyia.

Steve Jobs

El garatge de Steve Jobs: ¿l'origen de tot?

Des de sempre s'ha pensat que la fundació d'Apple es va fer al garatge de Steve Jobs a la casa situada el 2066 Crist Drive a Los Altos (Califòrnia). Si bé, això és un simple mite ja que el mateix Wozniak va afirmar en diferents entrevistes que al garatge no es van realitzar ni dissenys, ni proves ni tampoc prototips. Pel que sembla únicament servia com una llar per als fundadors de la companyia, en no comptar amb molts diners per fer-ho. Si bé a la biografia de Steve Jobs es detalla que va ser en aquest domicili on es van dur a terme moltes de les entrevistes amb empreses per vendre les seves idees, fent efecte.

garatge Jobs

Recreació del garatge de Steve Jobs (no és fidel a la realitat) de la pel·lícula Jobs

En aquesta casa també es va signar oficialment l'1 d'abril de 1976 l'acord de fundació d'Apple. Va ser signat per tres persones: Steve Wozniak, Steve Jobs i també el “desconegut” Ronald Wayne. Aquesta data és on va començar l'empresa a funcionar com una societat comercial. És important destacar que Ronald Wayne va abandonar l'empresa 12 dies després de la seva fundació a canvi de 800$. Aquesta decisió va ser motivada per les males experiències que havia tingut en el passat com a emprenedor.

Origen de ‘Apple Computer’

A l'acord que van signar totes les parts, l'empresa es va denominar Apple Computer. Segons Steve Wozniak va ser el mateix Jobs el que va proposar aquest nom després de tornar de la granja All-One de Robert Friedland a Oregon. Mentre reflexionava en aquesta granja, estava fent una de les seves típiques dietes frugívores i en pensar en aquest nom li va venir a la ment que era divertit, animat i no intimidant. Altres dels grans factors que van afavorir l'elecció d'aquest nou va ser la competència amb Atari. En triar 'Apple Computer' al directori telefònic sortirien els primers de cara als acords amb altres empreses. És interessant veure com fins i tot en el nom és tan present l'ambició i les ganes de triomfar que tenia Steve Jobs en aquella època.

Els problemes de l'inici d'Apple

Com hem dit anteriorment, Wozniak va rebre nombroses negatives quan anava amb el seu projecte a les diferents empreses tecnològiques capdavanteres com HP. El problema que es presentava principalment era el preu que tenien els components en aquella època fent que fos molt difícil de produir i comercialitzar degut al risc elevat existent. Quan s'inicia amb un producte nou no se sap exactament si s'acabarà calant en els usuaris. Les empreses no es poden permetre un nivell de risc tan alt en fer una inversió, ja que si surt malament seria uns diners perduts.

Steve Jobs

El segon problema que es presenta és que en aquella època no es concebia que a les llars hi hagués un ordinador. L'ús que se li donava normalment era més empresarial que domèstic, però Wozniak defensava que es podria implantar a casa un ordinador personal. Al final s'ha vist que no tenir un ordinador a casa és una cosa que no es concep, però en aquella època no es trobaven els usos. És per això que es va rebre fins a 5 negatives a HP i que va obligar Steve Jobs a buscar finançament en altres llocs. Si no aconseguien aquest finançament, haurien de continuar venent plaques nues que no era l'objectiu que s'havien marcat.

El primer gran acord d'Apple

Quan Steve Wozniak havia perfeccionat el que seria el primer ordinador personal de la companyia, l'Apple I, van viatjar novament a l'Homebrew Computer Club. Va ser aquí on van captar l?atenció de Paul Terrell, responsable de la botiga d?informàtica Byte Shop. Va quedar tan impressionat que els va oferir les targetes als dos fundadors i va afirmar que estarien en contacte. Però Jobs no era una persona a qui agradés esperar els acords i l'endemà es va desplaçar a la botiga Byte Shop de Mountain View per poder vendre a Terrell les plaques de circuit que estaven fabricant. Però no li ho va posar fàcil ja que va demanar que els computadors estiguessin totalment acoblats, i que fossin en total 50 unitats. A canvi, li pagaria per cadascuna 500$. El problema que es presentava en aquest cas és que no tenien els diners per poder pagar els components de l?Apple I.

poma i wozniak

Per poder aconseguir el finançament Steve Jobs es va desplaçar a veure un gerent de crèdit. En veure el projecte i les grans xifres que reclamava no li concedirien el préstec, però gràcies a l'ordre de compra i la promesa de tornar-lo en 30 dies. Encara que era una cosa arriscada va acabar convencent el prestador i li va concedir el crèdit que estava sol·licitant. El problema és que construir tants equips és que eren poques persones i molta feina per endavant. Es van passar nit i dia treballant per poder complir el lliurament i al final van acabar de fabricar les fàbriques de circuit acoblades. Terrell es va sorprendre ja que no esperava que es complís amb el termini, però es va trobar amb una sorpresa desagradable. S'esperava que les plaques anirien acompanyades d'una pantalla, un teclat i una carcassa però anaven nues. De la mateixa manera, es va complir amb l'acord i Terrell va fer el pagament promès.

Llançament d'Apple I i èxit

Al juliol de 1976 es va llançar al mercat l'Apple I de manera oficial amb un preu de 666,66 dòlars. La veritat és que aquesta xifra és força peculiar, però segons Wozniak es van decidir per ella ja que estima la repetició dels números. Les vendes van assolir les 200 unitats gràcies a unes característiques que la diferenciaven de la resta de computadors. Per exemple, es podia connectar una televisió com a mitjà de visualització que mostrava 60 caràcters per segon. Wozniak va dissenyar com a accessori un lector de cassets per poder carregar i descarregar informació a una velocitat de 1200 bits per segon. Aquest ordinador va ser considerat una obra d'art de la computació, ja que amb prou feines feia servir peces encara que les funcions que podia realitzar eren molt simples si es veu el context actual. Sens dubte va fer que Steve Wozniak es consolidés com un dels millors enginyers gràcies a la seva creativitat i enginy a l'hora de desenvolupar nous equips. A partir d'aquí, Wozniak es va centrar únicament en la creació de l'Apple II mentre Steve Jobs buscava el finançament i era la cara visible de la companyia.

Poma I

És per això que avui dia recordem i tenim a la ment molt més arrelada la persona de Jobs al capdavant d'Apple. Al final era un autèntic visionari que sabia moure les masses i convèncer qui fos necessari com per exemple un prestador perquè li oferís el finançament per al seu projecte com hem comentat anteriorment.

El veritable enlairament d'Apple

Òbviament l'empresa que estava començant no es podia conformar amb préstecs i comandes puntuals. Jobs aspirava a dalt de tot i va començar a buscar inversions importants. Van ser molts els inversors que van parlar amb Jobs com Don Valentine però la majoria els tancava la porta per no veure prou seguretat després del negoci. Va ser finalment el milionari Mike Markkula el que va veure un gran potencial a Apple Computer i és per això que es va convertir en el primer inversor de la companyia. De manera inicial va oferir als dos Steve una línia de crèdit de 250.000 dòlars. Òbviament a canvi aquest inversor va rebre un 33% de la companyia per poder participar a la presa de decisions

ordinador Apple de Steve Jobs

Finalment, la corporació que va ser creada amb aquest inversor va comprar Apple Computer que només tenia 9 mesos de vida. Al febrer de 1977 es va nomenar el primer president i CEO d'Apple, Michael Scott, ja que ni Steve Jobs ni Wozniak tenien l'experiència necessària per poder dirigir l'empresa. Finalment tots dos fundadors es van prendre molt seriosament el seu projecte, renunciant Wozniak al seu lloc a HP per treballar a temps complet a Apple. A partir d'aquí van continuar dissenyant nous ordinadors que van anar sortint als anys seguint consolidant-se Apple com una empresa capdavantera en tecnologia i innovació.

Objectiu complert: el llegat dels fundadors es compleix

Més de 40 anys després de la fundació d'Apple, la companyia segueix creixent com mai abans no s'havia vist. Els bons fonaments que van construir tant Steve Jobs com Wozniak han fet que ara mateix la companyia valgui més d'un bilió de dòlars. Dels 200 primers ordinadors personals que van aconseguir vendre, ara es compten per milions. Això sens dubte és un indicatiu que la feina que va començar fa uns quants anys, malgrat les pedres en el camí, ha culminat en un èxit. Sempre és interessant saber com una empresa billonària va començar del no-res amb dos adolescents fent dibuixos en un paper. I encara queden molts anys per endavant per a aquesta companyia que compleix fidelment amb els objectius marcats al seu inici.